El Grup d'Investigació Prehistòrica
El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) es va crear a principis dels anys 90 amb l'objectiu de promoure la investigació de la prehistòria recent i la protohistòria a la Catalunya Occidental i el seu context mediterrani. El grup d'investigació ha desenvolupat simultàniament diversos projectes importants com l'estudi de la Fortificació dels Vilars (Arbeca, les Garrigues), datada de la primera edat del ferro i època ibèrica; l'assentament de l'edat del bronze de Minferri (Juneda, les Garrigues); l'excavació del túmul megalític de Reguers de Seró (Artesa de Segre, la Noguera) que va descobrir la major estàtua-menhir d'Europa; o, més recentment, el projecte sobre el jaciment ibèric de Gebut (Soses, el Segrià), entre d’altres.
La investigació del grup ha rebut finançament extern en múltiples convocatòries competitives del Plan Estatal de Promoción del Conocimiento, MICINN (PB92-0148, PB96-0419, BS02001-0523, HUM2005-06384, HAR2008-05256/HIST, HAR2012-36877, HAR2016-78277-R); de les Acciones de Dinamización "Redes de Investigación" (RED2018-102440-T) MICINN; de la secció de projectes arqueològics de la Generalitat de Catalunya (els darrers anys CLTOO9/18/00039 i CLT/840/2014); del Programa Recercaixa de la Fundació “La Caixa” (2011ACUP00230); i d'altres entitats com el Finançament Cultural 1% de Canal Segarra-Garrigues, el Departament de Treball i Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, La Caixa, el Ministeri de Foment o la Direcció General de Desenvolupament Rural.
El GIP ha publicat un gran nombre d'articles en revistes nacionals i internacionals, i ha organitzat diverses reunions científiques, per exemple: 2003, Chevaux-de-Frise i fortificació en la primera edat de ferro europea; 2008, Portes i sistemes d'accés a les fortificacions protohistòriques de la Mediterrània occidental; 2010, Les defenses exteriors i poliorcètica de la Mediterrània preromana: els fossats (segles VIII a III a.n.e.); 2013, Molins i mòlta a la Mediterrània occidental durant l'Edat de Ferro; 2019, Aproximacions actuals de les pràctiques agroalimentàries durant la Prehistòria Recent.
Anualment, el grup també publica la Revista d'Arqueologia de Ponent (www.rap.udl.cat), des de 1991 (Sello de Calidad de las Revistas Científicas Españolas FECYT, 2019; CARHUS + B).
Des de 2005 fins 2017 el grup ha estat reconegut com a Grup de Recerca Consolidat per la Generalitat de Catalunya: Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (GRAPHA), IP Emili Junyent (UdL) (2005 SGR 00798; 2009 SGR 198; 2014 SGR 173), i actualment forma part d'un grup mixt: Universitat de Barcelona - Universitat de Lleida: Estudi, Digitalització, Documentació i Divulgació de l'Patrimoni Artístic i Arqueològic: Investigació i Transferència (3D PATRIMONI) (SGR 2017 1714) .
El GIP desenvolupa una activitat interdisciplinària de recerca centrada en els següents objectius:
- investigar sobre la producció, el consum, els territoris i les estratègies de poder des de la Prehistòria recent fins l'època romana al nord-est de la Península Ibèrica (c. 3500 ane - 200 ane).
- Desenvolupar i aplicar nous mètodes i tecnologies a la investigació arqueològica.
- Promoure la dimensió social de l'arqueologia (és a dir, el desenvolupament local i el valor social).
- Preservar i divulgar el patrimoni cultural.
Línies de recerca
- L'arquitectura del poder a la Vall de el Segre i a la Mediterrània occidental entre el III i el I mil·lenni ane, principalment en base a l'estudi del jaciment d'Els Vilars (Arbeca). Aquesta línia d'investigació vincula l'arquitectura com a expressió de poder amb les anàlisis interdisciplinaris de la societat antiga. Es centra en l'estudi dels processos històrics singulars que tenen lloc des del període del Grup del Segre-Cinca (GSC) fins al període ilerget, confrontant-los amb els processos de desenvolupament de les comunitats costaneres de l'arc mediterrani nord-occidental.
- Pràctiques agrícoles: els sistemes d’agricultura intensiva/extensiva, la ramaderia, dieta i moviments dels animals; la seva relació amb la dispersió o concentració de jaciments i l’estructura interna dels diferents tipus d’assentaments.
- Dieta humana: anàlisis antropològiques i isotòpiques de restes humanes.
- Producció alimentària i gestió social del procés productiu. Comparació diacrònica de les estructures i utensilis que serveixen per processar matèries primeres i productes alimentaris (fonamentalment molins, altres eines lítiques, llars i forns) i la seva distribució espacial als establiments com a indicador de la gestió comunitària o domèstica de la producció d'aliments.
- Nocions de territorialització i poder durant el període ibèric a la Catalunya occidental: aquesta línia de recerca es troba en una primera fase de desenvolupament. Suposa una exploració teòrica que enllaça noves dades de diversos jaciments arqueològics de la Depressió Catalana Central (Vilars, Tornabous, Gebut, Sikarra i Castell del Albi) des de la perspectiva de l’evolució de les estratègies de poder durant el període preibèric i la seva relació amb l’aparició de territoris polítics. Aquests territoris eren precedents del territori Ilerget posterior, i el seu estudi permetrà comprendre millor el seu origen i la seva naturalesa política.
- Necròpolis tumulàries de la Catalunya Occidental: actualment en procés d’excavació la necròpolis de la Vall de la Clamor i la d’Almenara.
- Investigació sobre la producció ceràmica de jaciments de la primera edat del ferro i ibèrics: Vilars, Gebut, La Rosella o Roques de Sant Formatge.
- Tallers educatius i de divulgació de l’arqueologia.